{"id":497,"date":"2021-02-16T11:36:34","date_gmt":"2021-02-16T10:36:34","guid":{"rendered":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/?p=497"},"modified":"2021-04-15T12:05:59","modified_gmt":"2021-04-15T10:05:59","slug":"directiva-whistleblowers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/2021\/02\/16\/directiva-whistleblowers\/","title":{"rendered":"Directiva Whistleblowers"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-post\" data-elementor-id=\"497\" class=\"elementor elementor-497\" data-elementor-post-type=\"post\">\n\t\t\t\t\t\t<section class=\"elementor-section elementor-top-section elementor-element elementor-element-596306d elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default\" data-id=\"596306d\" data-element_type=\"section\" data-e-type=\"section\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-container elementor-column-gap-default\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-100 elementor-top-column elementor-element elementor-element-168cdeb\" data-id=\"168cdeb\" data-element_type=\"column\" data-e-type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-a90cfeb elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"a90cfeb\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p><iframe src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/VntkGeXCvxI\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p><p><\/p><p>M\u00e9s o menys cada 15 anys la UE fa un tomb al tauler canviant a favor seu les Regles del Joc. L&#8217;\u00faltima vegada va ser amb la directiva anomenada \u00abDirectiva Bolkestein\u00bb, la Directiva 2006\/123\/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis del mercat interior, va suposar un abans i un despr\u00e9s de la desregulaci\u00f3 del mercat i va obligar les administracions p\u00fabliques a canviar el seu model.<\/p><p>Aquest nou model preconitzava una eliminaci\u00f3 de controls a priori, excepte excepcions, per a introduir les declaracions responsables i les declaracions pr\u00e8vies. Quinze anys m\u00e9s tard encara queden serrells per solucionar com el dels arrendaments que ja no s\u00f3n una figura jur\u00eddica aut\u00f2noma si no un servei i haur\u00e0 de regular-se com a tal, cosa que implicar\u00e0 jubilar la Llei d&#8217;Arrendament Urbans i una part del codi civil, i tamb\u00e9 els codis civils auton\u00f2mics.<\/p><p>Ho hem vist ja en un <a href=\"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/2021\/01\/19\/el-timo-de-los-contratos-de-alquiler-lau\/\">post<\/a> anterior.<\/p><p>Ara ha tornat a oc\u00f3rrer amb la <a href=\"https:\/\/eur-lex.europa.eu\/legal-content\/ES\/TXT\/?qid=1594199485359&amp;uri=CELEX:32019L1937\">Directiva UE\/2019\/1937<\/a> relativa a la protecci\u00f3 de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Uni\u00f3. L&#8217;anomenada directiva Whistleblowers o <strong>ASPERTIC<\/strong>, per ser<strong> ASPERTIC<\/strong> un dels seus promotors i ens ha arribat sense que ning\u00fa li hagi parat esment.<\/p><p>No \u00e9s nom\u00e9s una directiva anticorrupci\u00f3, \u00e9s molt m\u00e9s \u00e0mplia, \u00e9s una directiva de protecci\u00f3 dels interessos de la Uni\u00f3 a trav\u00e9s de la protecci\u00f3 dels seus denunciants, independentment de la motivaci\u00f3 que tinguin aquests per a denunciar.<\/p><p>Per\u00f2 mirin la puntada al tauler que suposa, \u00e9s una directiva extraordin\u00e0riament important i excepcional perqu\u00e8 ens diu ja nom\u00e9s en comen\u00e7ar, que la Uni\u00f3 Europea t\u00e9 la sobirania de la majoria dels temes que regeixen la nostra vida i ens d\u00f3na un procediment \u00fanic europeu de control sobre la base d&#8217;una autoritat \u00fanica passant ol\u00edmpicament de les normatives estatals i per descomptat auton\u00f2miques, no imposa ni permet la sectoritzaci\u00f3 estatal en l&#8217;\u00e0mbit de la directiva. Ad\u00e9u a l&#8217;Ag\u00e8ncia Espanyola de protecci\u00f3 de Dades!, ad\u00e9u a la Comissi\u00f3 Nacional dels Mercats!, ad\u00e9u a la Comissi\u00f3 Nacional del Mercat de valors, a l&#8217;ag\u00e8ncia anti frau, etc., etc.!<\/p><p><strong>Segon,<\/strong> \u00e9s una directiva de nova generaci\u00f3, perqu\u00e8 a difer\u00e8ncia de la resta de les directives i reglaments articula i vertebra la ja legislaci\u00f3 europea publicada, creant un mecanisme que alliberar\u00e0 de molta conflictivitat als jutjats, com \u00e9s l&#8217;obligatorietat de tenir una b\u00fastia de den\u00fancia gestionada independentment de l&#8217;empresa o administraci\u00f3, \u00e9s realment una nova jurisdicci\u00f3.<\/p><p><strong>Tercer<\/strong>, \u00e9s una directiva que no eximeix a ning\u00fa. Planteja la responsabilitat directiva i personal de jutges i magistrats, de fiscals i advocats de l&#8217;Estat, per\u00f2 tamb\u00e9 de les altes institucions de les pol\u00edtiques i dels partits pol\u00edtics, dels col\u00b7legis professionals, dels mitjans de comunicaci\u00f3 i tamb\u00e9 dels treballadors i funcionaris civils i militars, des del nivell m\u00e9s baix al m\u00e9s alt.<br \/>Qualsevol norma que els exoneri, ni que sigui constitucional queda decaiguda. No hi ha aforats, no hi ha exclosos, ni inimputables en el Dret de la Uni\u00f3.<\/p><p><strong>Quarta<\/strong>, \u00e9s una directiva que inclou al poder judicial, excloent \u00fanicament la fase deliberativa de les sent\u00e8ncies, no la sent\u00e8ncia, ni l&#8217;execuci\u00f3, ni com s&#8217;ha tramitat el procediment, ni com ha estat nomenat el jutge i permet a si mateix que una den\u00fancia contra un magistrat del tribunal suprem espanyol sigui tramitada per una autoritat alemanya, i que una autoritat espanyola pugui investigar al president d&#8217;Irlanda, per exemple.<\/p><p><strong>Cinquena<\/strong>, \u00e9s una directiva que permet la den\u00fancia an\u00f2nima i inverteix la c\u00e0rrega de la prova. \u00c9s el denunciat, aix\u00f2 si amb garanties, que ha de provar que no \u00e9s culpable dels fets que se li imputen, i si el denunciant no es fia del canal, perqu\u00e8 pot triar un altre sense consideraci\u00f3 de fronteres.<\/p><p><strong>Sis\u00e8<\/strong>, \u00e9s una directiva que crea un procediment alternatiu de resoluci\u00f3 de conflictes i de simplificaci\u00f3 administrativa, pels casos m\u00e9s usuals poden trobar cabuda i soluci\u00f3, i els menys usuals una fase probat\u00f2ria pr\u00e8via i un mecanisme per a redre\u00e7ar conductes desviades.<\/p><p>La Directiva UE2019\/1937 relativa a la protecci\u00f3 de les persones que informin d&#8217;infraccions del Dret de la Uni\u00f3 t\u00e9 un calat molt superior a les normes<br \/>que es v\u00e9nen redactant des d&#8217;Europa des de Brussel\u00b7les. Podr\u00edem dir que \u00e9s ja, la primera directiva post-Brexit pensada per a gestionar una nova realitat que en la posada en marxa d&#8217;un corpus jur\u00eddic m\u00e9s cohesionat en la nova Uni\u00f3 Europea, i en aquesta nova realitat no hi ha fronteres ni jurisdiccions.<\/p><p>Estem a Europa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>M\u00e9s o menys cada 15 anys la UE fa un tomb al tauler canviant a favor seu les Regles del Joc. L&#8217;\u00faltima vegada va ser amb la directiva anomenada \u00abDirectiva Bolkestein\u00bb, la Directiva 2006\/123\/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis del mercat interior, va suposar un abans i un despr\u00e9s de la&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/2021\/02\/16\/directiva-whistleblowers\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Directiva Whistleblowers<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"elementor_theme","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"off","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-497","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-canal"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/497","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=497"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/497\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":809,"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/497\/revisions\/809"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=497"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=497"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sintonizaeuropa.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=497"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}