Avui parlarem del falseísme de l’administració pública. Gaudim els ciutadans des del 2019, encara que no ens ho hagi dit ningú, d’un nou dret fonamental que és l’accés a la informació pública sense límits. Sí, parlem de la Directiva 2019/1024 relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic.
L’aprovació tard i malament de la Llei 19/2013, ni tan sols orgànica, per part de l’executiu de Mariano Rajoy va instaurar una Llei de Transparència, així i tot va deixar a Espanya en un nivell inferior a la resta dels països europeus. Un exemple, la primera Llei de Transparència és la Sueca de 1766 i Espanya ha estat l’últim estat de la Unió a posar la seva en marxa.
La norma sueca del segle XVIII confereix als ciutadans suecs més control sobre l’administració pública, que l’espanyola del segle XXI.
Hem tingut llei de transparència després del Pakistan, el Kazakhstan i fins l’Afganistan!
Excepcionalment la llei Espanyola no reconeixia com un dret fonamental l’accés a la informació pública, alguna cosa que no va passar desapercebut a Brussel·les, ni fora ni dins de les institucions, la veritat és que a més en la pràctica, una de cada tres peticions de transparència no s’accepten per motius formals i una altra tercera part per explícita voluntat de l’administració que sap que encara que sigui condemnada a contestar passaran anys i el peticionari esgotarà els seus recursos i probablement també la seva paciència.
I a ningú li passarà res per la vulneració del seu dret.
El dret d’accés als documents públics s’ha configurat com un dret fonamental autònom independent de la llibertat d’expressió i del dret general a rebre informació associada a la sobirania comunitària, que resulta essencial perquè puguem considerar a la UE com un estat democràtic segons què es disposa en l’article 6 del tractat de la UE.
La designació com a dret fonamental de l’accés a la informació amb la mateixa categorització jurídica que el dret a la vida o a la intimitat ha de presidir qualsevol relació entre l’estat i el ciutadà, i s’ha establert aquest dret com a absolut, amb unes poques limitacions, la protecció de dades quan no pugui anonimitzar-se la informació, la propietat intel·lectual i la seguretat nacional.
I quan diem poques limitacions, ho diem perquè el sentit que dóna la Directiva a document públic és extensíssim, aquí entren totes les normes internes, les agendes, els correus electrònics, els informes, les actes de reunions i fins i tot els missatges de WhatsApp.
L’accés a la informació és un dret fonamental que neix de la carta dels drets fonamentals de la UE on en el seu article 11 estableix que: “tota persona té dret a la llibertat d’expressió que comprèn la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres”
Per a la Directiva 2019/1024 qualsevol document que hagin produït, en qualsevol format, una administració pública és públic, i són públic no sols aquells generats per l’administració pública sinó també aquells generats per una empresa privada, però que estigui treballant amb diners o mandat públic.
Els documents elaborats pels organismes del sector públic de caràcter legislatiu, executiu o judicial, cita “judicial” expressament en la norma constitueixen un conjunt ampli i divers, i valuós de recursos que poden beneficiar a la societat.
És obligació de l’administració oferir aquesta informació que inclou també les dades dinàmiques en un format electrònic d’ús habitual i que permeti als ciutadans i a les persones jurídiques que trobin noves maneres d’utilitzar-la en el seu interès i créin productes i serveis nous i innovadors.
Aconsegueix el dret també a les investigacions pagades amb diners públics, totes les dades de tots els organismes públics queden inclosos sense excepcions des del tribunal constitucional a la casa Reial, des de l’actuació policial, a la carcerària, passant per les dades de transparència dels diputats i arribant als Registres Públics i especialment esmenta els registres mercantils i els cadastres.
Les tarifes per a la reutilització de documents constitueixen una barrera d’entrada important al mercat per a les empreses emergents i les pimes per això els documents han de posar-se a disposició per a la seva reutilització gratuïtament. I quan sigui necessari aplicar una tarifa aquesta s’ha de limitar al principi de costos marginals
La Directiva implica un canvi de rol entre l’administrador i l’administrat, ara l’administració ha de ser sempre transparent, i l’administrat té el dret a no ser-ho
Per què ningú ha dit res? Amagant-nos d’Europa quan no interessa.