EspañolHem parlat en els vídeos anteriors de com han de ser les bústies de denúncia, quins són els temes que com a mínim s’han d’incloure i també de l’obligatorietat, per a totes les administracions públiques, totes les empreses de més de 50 treballadors i totes aquelles altres que si bé no arriben a aquest nombre de treballadors estan subjectes a alguna normativa especial com el blanqueig de capitals.
Però quines persones intervenen en els canals de denúncia?
Recordem que sempre hem sostingut que era un veritable procés previ gestionat de manera discreta i privada.
La primera figura que trobem en la directiva 2019 1937, és la de l’anomenada alertador o denunciant ,dolenta traducció de l’anglès de la paraula Whistleblowers, que significa el que toca el xiulet o dóna l’alarma, perquè és qui efectua la denúncia.
La segona, i això és una gran novetat, és la figura del facilitador, que és aquella persona que auxilia al denunciant i al procés establert amb una protecció molt semblant a la de l’alertador.
I la quarta, l’instructor, curiosament aquesta figura, la de l’instructor, la que està a càrrec del canal de denúncies, no ve com altres, definida exactament com a tal en la directiva. Però per la seva activitat queda perfectament identificada amb l’accepció que els diversos diccionaris donen a la paraula instructor. I és instructor el que controla al controlador i per tant ha de ser independent, no ha d’assumir la figura del DPD, ni la de consultor en cap de les activitats de l’empresa, no pot portar-los l’assessoria jurídica externa, la protecció de dades, la qualitat o el compliance, això anul·la la credibilitat del canal de denúncies.
El facilitador és una persona física que assisteix a un denunciant en el procés de denúncia en un context laboral i l’assistència del qual ha de ser confidencial, és a dir, sigui o no sigui una denúncia anònima el facilitador ha de romandre sempre en l’anonimat enfront del propietari del canal; la forma en què s’estableixi aquesta confidencialitat és responsable l’instructor qui rep tramita i segueix la denúncia, és a dir, instrueix el procediment.
El denunciant és una persona física que comunica o revela públicament informació obtinguda en el context de les seves activitats, la mateixa directiva estableix el concepte d’activitat laboral d’una manera absolutament extensiva abarcant a tot l’univers de qui denúncia, i tot el concepte de prestació de serveis. El denunciant (i això també és nou) té la facultat de triar el canal més adequat perquè la seva denúncia es tramiti de la forma que ell pensa que s’ha de tramitar, si no confia en el canal intern, si l’instructor no és públicament independent, seriós i rigorós, pot triar un canal extern o anar a la premsa només amb al·legar-ho, sense consideració de fronteres.
La persona afectada és la persona física o jurídica a la qual es fa referència en la denúncia o revelació pública, com la persona a la qual s’atribueix la infracció o amb la qual s’associa la infracció. La persona afectada en el procediment instructor, des del minut u, té el dret al fet que aquest sigui un procediment amb totes les garanties jurídiques, amb la finalitat de poder salvaguardar el seu dret de decència en allò que és objecte de la denúncia.
S’han de prendre totes les mesures destinades a protegir la integritat i confidencialitat de les recerques i procediments o els drets de defensa de les persones afectades, per a això ha d’entendre’s sense perjudici d’obstaculitzar. Una altra cosa que és molt important i nou: la inversió de la càrrega de la prova que imposa la directiva, i això tant en el canal de denúncies com en els procediments nacionals, siguin administratius, civils, penals o laborals.
La directiva no deixa de protegir aquelles informacions que bé siguin incompletes, o bé siguin errònies, però que es poguessin haver presentat amb la convicció que eren correctes. Per a filtrar aquests casos precisament està la figura de l’instructor i el procediment d’instrucció.
Europa ens posa nous noms, noves garanties per a coses velles.