EspañolCom advocat he tingut l’honor i el plaer de portar un parell o tres de “qüestions prejudicials” davant del Tribunal de la Unió Europea a Luxemburg i alguns procediments més. Explicaré avui el que no està en els manuals, perquè crec que és important que sigui de coneixement general.
Primer.- La primera incontestable realitat és que si el 85% de la normativa que l’Estat Espanyol publica, ho és en virtut d’adaptació o acomodació a norma europea, l’últim tribunal per entendre de l’aplicació correcta a Espanya d’aquest 85% de la norma NO ÉS TRIBUNAL SUPREM, NI TAN SOLS EL CONSTITUCIONAL. Ho és el Tribunal de la Unió Europea a Luxemburg. La idea piramidal de l’estructura d’administració de justícia on tot acaba al Suprem / Constitucional és falsa. I en tema de les noves tecnologies, de les importacions, de les transmissions intercomunitàries, o del dret dels consumidors i totes aquelles matèries relacionades a la Directiva 2019/1937, on poc o gens es decideix a Espanya, encara més.
Segon.- Els recursos i l’accés a aquest tribunal estan distribuïts per tota la normativa comunitària. Per ser acceptat, ha de produir-se la suma de procediment adequat més un interès comunitari en el desenvolupament del procediment. No són generalment recursos directes tal com entenem. Els funcionaris del Tribunal Europeu ES SORPRENEN dels pocs assumptes que els arriben d’Espanya. Estem al nivell de Malta, més o menys. I això que Malta té menys habitants que Màlaga.
Tercer.- Els procediments davant de Tribunal de la UE són barreja de procediment anglosaxó i de procediment continental. No és com estem acostumats a veure.
Quart.- La llengua del Tribunal és el Francès. Molt amablement, tothom parla anglès i també hi ha traducció simultània, però les vistes se celebren parlant el Tribunal en francès i les relacions amb els lletrats fora de sala, també. Tu has d’informar en la llengua d’on ha arribat el procediment.
Cinquè.- Tot paper que manegen o elaborin les parts, primer es tradueix al francès i d’aquesta traducció, que es pren com a document base, es procedeix a traduir als 15 idiomes de la Unió. Això implica una forma de redactar molt diferent de la que estem acostumats. Res de frases subordinades ni textos de més de deu línies. Tots els paràgrafs numerats, indicant en les remissions el paràgraf a què es fa referència.
Sisè.- Tota la jurisprudència de tots els tribunals grans o petits de la Unió són jurisprudència al·legable, qualsevol que sigui el país de procedència. Totes les normes de tots els països de la unió són citables.
Setè.- Els jutges coneixen realment l’assumpte. Aproximadament quinze dies abans, les parts reben un document resum elaborat pel jutge ponent on fixa les posicions de cadascuna d’elles, preguntant si hi ha hagut alguna modificació sobre la mateixa. El coneixement de l’assumpte fa que no admetin al·legacions redundants. La sola referència a la postura d’una altra de les parts és suficient. Regeix el principi d’eficiència. I això és necessari. No és el plet en si, d’entrada parlaríem de multiplicar tot per 28 països.
Vuitè.- La vista oral, en cas de produir-se, no és per reafirmar valoracions o opinions ja utilitzades. És per aportar fets o valoracions noves i aclarir el que és important per a la part. És més un dret de rèplica als escrits de les altres parts que “exordi”, entès en el terme clàssic del tema. El magistrat, prèviament a aquesta, fixa la pregunta que contestarà el Tribunal i que és la que ha portat a les parts fins allà. Primer intervenen les parts, després els advocats dels diversos estats personats en la causa i finalment el lletrat de la Comissió.
Novè.– És un procediment amb rèpliques i contrarèpliques. Els magistrats intervenen activament i fins i tot arriben a proposar idees i solucions sobre les quals les parts han d’opinar en aquest mateix moment. La vista consta, generalment de tres parts, els informes orals, les preguntes dels membres del Tribunal de Justícia i les rèpliques.
Desè.- El disseny de la vista permet i aconsella que, encara que hi hagi un intervinent preferent, sigui un equip de lletrats i tècnics el que actuï “in situ”. Està permès passar-se notes, consultar apunts, consultar informacions, legislació i fins i tot jurisprudència en plena vista. Google a en Tribunal! D’això que l’equip ideal consti d’un orador principal que ha de ser lletrat, un coordinador, un especialista en el tema tractat i un especialista en dret comunitari. En cas de no tenir algun d’ells profunds coneixements de francès i anglès, un cinquè membre que domini perfectament aquestes llengües.
Onzè.- No es jutja el dret nacional de cada país. En això el Tribunal s’absté d’entrar i ho recorda constantment a les parts. La pregunta no és -Aplica l’estat “X” malament la norma comunitària “I”? – sinó -¿s’ha d’entendre que la norma comunitària “I” s’ha d’aplicar com ho fa l’estat “X”?
Europa i les seves particularitats