Español
El tema d’avui és el dels interins i la fixesa.
I és que no hi ha dret que fiscals, jutges, advocats i fins a polítics coneguin tan poc el dret amb el qual han de treballar el tema dels interins, a més en això fins i tot els mateixos interins s’ofusquen com si hi hagués un sol camí oblidant que totes les normes, fins i tot les Europees tenen punts forts i punts fluixos i és una estratègia fràgil fiar-ho tot a una sola carta.
Pregunto, És que no hi ha més cartes en aquest joc de pòquer? Sí, si les cerques les trobes.
La Unió Europea legisla a través de Reglaments Europeus, de Directives, de decisions, de comunicacions, acords, resolucions i fins a posicions comunes i si no fos suficient, tenim les sentències del tribunal de justícia de la Unió Europea.
La Unió Europea publica de l’ordre de 2000 directives, imagineu l’amplitud de temes. Realment uns 50 Reglaments i 50 Directives a l’any, són els veritablement importants.
La primera estratègia de defensa dels interins la va elaborar l’exmagistrat substitut Fruitós Richarte en 2012. La seva estratègia, la de la contractació en frau de llei, se suportava en la Directiva 1999/70 CE sobre el treball de durada determinada que és una Directiva, sí, però d’un acord marc i res més. Així Fruitós, obria les portes del terme fixesa per analogia amb la via laboral perquè per al Dret de la Unió no existeix el concepte funcionari. En mèrit del seu treball, va ser expulsat a les tenebres exteriors i ha acabat sent un referent Europeu en temes de compliance.
Però és que hi ha més normes que ens poden ajudar. En primer lloc tenim la directiva 2000/78 CE, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació estic segur que solament el títol els dóna moltes idees sobre les discriminacions rebudes. També tenim el Reglament 2019/126 pel qual es crea l’Agència Europea per a la seguretat i la salut en el treball. És que la seva situació no els afecta la seguretat i a la salut?
També tenim el reglament 2019/1149 pel qual es crea l’Autoritat Laboral Europea, i és que ja hi ha una Autoritat central Europea que té capacitat de fer informes per a les parts de la Comissió, és el germen de la futura inspecció de treball Europea. Tenim també la directiva 2017/1371 sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del dret penal; no sé quina qualificació jurídica donar-li al que els passa, però frau continuat amb protecció de la magistratura podria ser una bona qualificació.
I per a això tenim el Reglament 2017/1939 pel qual s’estableix una cooperació reforçada per a la creació d’una fiscalia Europea tenim ja una nova porta a qui trucar per aquests fraus però encara en període de transposició. Tenim la Directiva 2019/1024 relativa a les dades obertes i a la reutilització de la informació en el sector públic, aquesta és molt important Directiva!, que estableix el dret fonamental repeteixo, fonamental, de tots els ciutadans a la informació de les administracions públiques a totes i sense excepció ni límit; i la Directiva 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que informen sobre les infraccions del Dret de la Unió que regula la responsabilitat personal de polítics i funcionaris pels incompliments.
Finalment tindríem la directiva 2019/1152 relativa a unes condicions laborals transparents i previsibles a la Unió Europea. Penso… Són les seves unes condicions transparents i previsibles?
I la Directiva 2019/1158 relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors i respecte a això, preguntar-se: i es respecten els seus drets a la conciliació o tenen preferències i privilegis els “pota negra”?
I si hi ha com a mínim aquestes normes que els he dit… Per què s’obsessionen amb una sola?, amb la primera?