Español
Riu-te’n dels pringats de Gürtel, dels Pujol, del Castor, dels miserables del Popular i del Santander o del Rei emèrit. Avui parlarem dels que saquegen les arques de l’Estat, i també de les comunitats autònomes i ajuntaments, a lo gran!.
Veuran, quan un cotxe surt de la línia de producció de SEAT a Martorell, però també d’Almussafes que és la fàbrica de la Ford o Vigo de la PSA, el que la marca ha rebut en subvencions i facilitats val més que el preu de fabricació del cotxe. És així. Ens sortiria més a compte mantenir a aquests treballadors, que tenir la màquina de fer cotxes funcionant.
Tot i això, la voracitat del capitalisme fa que aquests vulguin més i més. Avui dia fabricar un cotxe és més barat que mai. Comparteixen els grans fabricants, marques i models; comparteixen plataforma modular, comparteixen motor, comparteixen caixa de canvi, sistemes de fre i fins i tot rodes. I a més, comparteixen els sistemes informàtics, xips i centraletes que són fabricats per idèntics proveïdors. Segons Dacia, això suposa un estalvi de costos de més del 40 per cent.
Però, ara que sembla que es vendran menys cotxes. La seva voracitat no té límits i intenten convèncer-nos que els cotxes han de ser més cars perquè porten molta «investigació», molta «ecologia» i molta «informàtica», perquè ara hi ha molts requeriments de «seguretat» i per això demanen plans per al sector per encara guanyar més diners, perquè si no, se’n van a un país de tercer món. No vaig veure més ensurt en un «expert» de les grans companyies automotrius que quan en ple Parlament Europeu se li va suggerir de per què els cotxes no podien portar un limitador de velocitat de sèrie a 120.
I no diguin que no és fins còmic vendre’ns que els motors elèctrics, més antics i simples que els dels combustibles fòssils, han de ser més cars.
Igual ens passa amb les farmacèutiques, i sobretot amb les que han elaborat les vacunes per a la COVID-19. La «pasta» per la seva investigació i desenvolupament (el més car) l’hem posat entre tots, no ens enganyem. I per avançat. Tot i així, no contents amb això, han signat amb la UE contractes draconians que se’ls reconeix la propietat de les patents, les de la vacuna de la COVID-19, però també de totes les connexes que puguin sortir de l’investigat. I, sorprengui’s, en cas que produïssin danys, els responsables d’indemnitzar serien els estats, no elles, les farmacèutiques.
Un que és jurista, es queda esmaperdut de la capacitat de saltar-se a la torera les mateixes regles i normes de la Unió i també dels estats (consum, responsabilitat de fabricant). Veiem contractes amb clàusules tapades i beneficis bilionaris per als propers cent anys.
Però no només això, les vacunes es paguen per avançat i si hi ha retard en el lliurament, no passa res, i el preu, va pujant contracte a contracte. Pfizer va costar en el primer contracte 12 euros per dosi, després, 15,50. La Comissió signa ara contractes per 19,50 per dosi, que evidentment pagarem nosaltres.
I Pfizer diu ara que una tercera dosi és necessària per a una plena immunització.
Només cal veure els 24.000.000 d’euros que va gastar «oficialment» el 2020 a Brussel·les el lobby de les farmacèutiques, i el mateix el de les petrolieres i fabricants de cotxes.
Europa encara té més ombres que llums.