Vés al contingut

L’estafa dels contractes de lloguer LAU

No es creguin que per una directiva estigui transposada des de fa molt temps, això significa que estigui correcta, que estigui correctament transposada.

Els explicaré un cas que a Espanya es convertirà a partir de ja en rabiosa actualitat. I és que tots els contractes d’arrendaments urbans són nuls.

Què fort!, no?

La normativa sobre arrendaments urbans ha estat modificada i adaptada diverses vegades des de 2009 fins ara, sent la dues últimes, la Llei 42/2015 de 5 d’octubre de modificació de la Llei d’enjudiciament civil i el Reial decret -Llei 7/2019 d’1 de març. A pesar que s’han anat fent successives modificacions, el legislador ha “obviat” transposar el Dret de la Unió al dret Nacional, precisament en el que cap a referència a l’activitat econòmica dels contractes de lloguer d’habitatges que es regulen per la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del consell del 12 de desembre de 2006 relativa als serveis del mercat interior, que havia d’estar transposada plenament abans del 28 de desembre del 2009.

És per tant aplicable directament i per sobre de la legislació nacional en allò que no hagi estat transposat o hagi estat mal transposat amb base en els principis de primacia i efecte directe de les normes de la Unió. Dita la Directiva que per a ser publicada va haver d’aprovar-se també pel Consell Europeu figurant la ferma del president de Govern d’aquell moment José Luis Rodríguez Zapatero, així i tot, va ser l’equip del president anterior José María Aznar els qui van preparar aquesta Directiva, Espanya era doncs plenament conscient del que abastava aquesta norma, i els dos grans partits espanyols també Aquesta “directiva” regula tota activitat dins de l’espai europeu, per tant l’activitat del Regne d’Espanya també, i qualsevol activitat econòmica.

En el seu article 2.2 estableix un numerus clausus d’aquelles activitats que no es regulen per l’esmentada directiva, doncs bé, l’activitat econòmica de lloguer d’habitatges no una de les excepcions a la directiva. Estem parlant doncs, ras i curt que l’activitat econòmica del lloguer d’habitatges és la prestació d’un servei i consegüentment, hauria de tractar-se legalment i processalment. Una infraestructura que és l’habitatge, subjecta a l’activitat econòmica que és el lloguer.

Aquesta part sospita que entre altres la nova adaptació ha estat per intentar evitar els beneficis que suposaria a l’inquilí, la figura de ser a més consumidor. Estant protegit com a consumidor per tot el cos legislatiu nacional i europeu que regula el dret de consum i que xoca directament amb la Llei d’arrendaments urbans, com a llei especial que és. Sent doncs una llei Ad hoc sobre un servei, s’oposa a la directiva, ja que l’activitat econòmica d’arrendar habitatges no pot tenir privilegis ni drets diferents de qualsevol altra prestació de serveis. És el mateix que servir gasolina, no pot haver-hi diferències perquè la Directiva no contempla excepcions. I és que encara hi ha més, en el seu article 14 com a requisits prohibits, prohibeix a l’Estat establir obligació de constituir aval financer, fiança o de participar en ell o de subscriure una assegurança amb un prestador o organisme establert en territori nacional.

En paraules planes també la fiança és falsa, la fiança és també un problema que ha sorgit en l’Estat Espanyol i això a més de dir que tots els contractes són nuls, tots els contractes són nuls, tots els procediments de la LAU que hi ha en aquests moments en els jutjats, per exemple, de desnonament han d’anul·lar-se, i l’estat i les comunitats autònomes han de retornar la pasta de totes les fiances que fins ara obligaven a dipositar a arrendador i arrendatari.

I això de què ve?, això ve de la sentència de 22 de setembre de 2020 (assumptes acumulats C-724/18 i C-727/18) del TJEU en què en una demanda d’una empresa de lloguers d’apartaments declara el tribunal com a aplicable aquesta directiva i per tant els lloguers, tots, habitatges o no estan subjectes a la directiva l’Estat no podia legislar fora d’ella.

Atenció!, la interposició de la qüestió prejudicial en tots els procediments oberts és absolutament important per a parar-los. És l’arma que tenen els ciutadans, arrendadors i arrendataris enfront de la ceguesa dels jutges i l’interès dels voltors.

Important que Vostè exigeixi al seu advocat que la qüestió prejudicial de justícia davant de la Unió Europea la posi immediatament.

Trobarà un model de qüestió prejudicial seguint aquest enllaç.