Skip to content

L’escandalosa sentència del 25F

El dia 25 de febrer del 2021 va saltar l’escàndol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemna a Espanya a pagar una multa de 15 milions d’euros i 89 mil euros per cada dia que no es transposi.

La Directiva 2016/680 del 26 d’abril del 2016,que  és la causa d’aquesta sentència,és la relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals per part de les autoritats competents per a fins de prevenció, recerca, detecció o enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals i a la lliure circulació de les dades, que havia d’haver estat transposada abans del 6 de maig del 2019.

Aquesta directiva és en síntesi la que regula com han de tractar-se les dades personals judicials i policials en l’administració espanyola, perquè la competència, dic sobirania, sobre ells ja és europea.

La sanció de la sentència de l’assumpte C-658/19 és extraordinàriament greu i inusual per part de l’alt tribunal. Què passa?, ens tenen mania?, que va!

L’Estat espanyol és multireincident a passar-se pel folre el tema dels incompliments, no ha sortit en cap mitjà de la capital, però és que al tribunal se li han inflat les parts toves amb Espanya, perquè no és la primera vegada, ni la primera sentència d’incompliment, ho entenen, no?

En la mateixa sentència el Tribunal cita les anteriors i més recents sentències:
– Sentència del 13 de juliol del 2017 comissió vs. Espanya  C-388/16
– Sentència del 4 d’octubre del 2018 comissió vs. Espanya C-599/17
– Sentència del 5 de desembre del 2019 comissió vs. Espanya C-642/18

L’única cosa que va fer Espanya com a reacció va ser demanar al tribunal per motius formals que no es publicaran les sentències, per un tema d’imatge, de mala imatge dic jo.

El PSOE i el Partit Popular s’estan acusant mútuament del desastre, però en aquest cas no tenen formalment la culpa. Aquesta norma venia a portar transparència als fitxers més sagrats de l’Estat els policials i judicials i al Xnet, per exemple.

La llum no li interessava a una policia, uns funcionaris i uns magistrats que estan acostumats a moure’s sense noses ni control.

La llum no interessa als qui manegen fons reservats, ni als qui consideren que tots són terroristes menys els que pensen com ells encara que sigui a costa d’afusellar 16 milions de persones.

Saben que tenim una Agència Espanyola de Protecció de Dades que ve obligada a complir i a fer complir també amb el dret europeu? Saben quantes vegades va requerir a l’Estat la seva directora, Mar España, que s’estava conculcant la llei? ZERO; estava molt atabalada en sancionar i embargar a pobres desgraciats, que per cert tampoc a Espanya tenim la sobirania o competència de qui és terrorista i qui no, en virtut de la directiva 2017/541 del 15 de març del 2017, relativa a la lluita contra el terrorisme.

Ja no és terrorista aquell que li vingui de gust a l’Estat espanyol o a la seva empresa, és terrorista el que compleix amb les condicions per a això de la directiva.

I la resposta d’aquest “core” cabrejat ha estat enviar el 4 de març  al congrés dels diputats un text de llei orgànica de transposició i com a fanfarrons, transposant-lo en el sentit contrari de la directiva i reafirmant-se en l’obscurantisme.

Sense entrar en el fons perquè és tema d’un altre moment, és que ha passat tant de temps l’administració espanyola embolicant la troca que aquesta directiva que volen transposar ara de males maneres, ha estat ja modificada a Europa, és a dir, s’han equivocat de text; es va modificar aquesta directiva expressament en dues directives més, que ja hem parlat en altres vídeos, la primera és la 2019/1024 sobre el dret d’accés que exigeix més llum i transparència a l’administració, i la segona la 2019/1937 de protecció als denunciants dels interessos de la Unió que obre la porta a la responsabilitat d’aquests grans capitans, d’aquests Fernández de Còrdova de per riure.

En fi, vergonya  a Europa.