Vés al contingut

La seguretat pública en una cruïlla

Recorden vostès d’aquella multa del TJUE de 15.000.000 d’Euros més 98.000 euros per cada dia que no es fes la transposició la Directiva de protecció de les dades personals policials? Aquesta Directiva que el nostre Ministeri de l’Interior s’havia fet el boig per no haver d’aplicar-la i havia remogut cel i terra perquè no es transposés? Doncs res, en menys d’un mes i sense que cap partit alcés la veu, Llei Orgànica publicarà. Els presento la Llei Orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractades per a fins de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals, que elimina qualsevol norma anterior, estatal o autonòmica que s’oposi a aquesta la Directiva i al RGPD. D’aquesta manera, la normativa sobre videovigilància, o la normativa sobre cessió de dades entre policies han passat a la paperera de la història, i especialment fitxers de “sospitosos habituals”, activistes, i xiringuitos com podrien ser les comissions de videovigilància autonòmiques i les limitacions que interior imposava a les policies locals i autonòmiques. Que ho tinguem clar, és una liberalització responsable de traves administratives. És la implementació a partir d’ara, als policies són europeus abans que espanyols. Així jubila la norma també, les versions anteriors de:
  • La Llei Orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària;
  • La Llei 50/1981, de 30 de desembre, reguladora de l’Estatut Orgànic del ministeri fiscal;
  • La Llei Orgànica 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial;
  • La Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals;
  • La Llei Orgànica 1/2020, de 16 de setembre, sobre la utilització de les dades del registre de noms de passatgers per a la prevenció, detecció, investigació i enjudiciament de delictes de terrorisme i delictes greus;
  • La Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport;
  • La Llei 5/2014, de 4 d’abril, de seguretat privada;
  • I el Text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre.
Aquestes són les que es queden, les altres, repeteixo, eliminades. Qualsevol ajuntament que vulgui posar càmeres de videovigilància en carreteres i carrers podrà fer-ho sense problemes. Només necessitarà l’informe del seu DPD i passar l’auditoria corresponent efectuada per un professional amb coneixements del món tècnic, jurídic i policial. I això, per què?; doncs perquè l’activitat de la informació policial i de seguretat ja no és una sobirania estatal. El nou cap està a Brussel·les, o millor dit, en Tallin. I és que estan passant al món policial moltes coses, de les que curiosament, ni aquests periodistes “constitucionalistes” ni els sindicats policials, no han publicat una nota. Vegem: Aquest mes de maig de 2021 Frontex, la policia de Fronteres europea ha obert ja oficina als aeroports de Madrid i Barcelona i les patrulleres amb la bandera de la Unió ja naveguen a Canàries. Aquest mes d’agost, els estats, i l’espanyol també, començaran a emetre els nous DNI europeus i és que l’1 de gener de 2022 el trànsit de Fronteres serà gestionat per ETIAS i Frontex, perdent els estats seva sobirania. A l’abril de 2021 van començar a sortir les primeres promocions dels policies de Frontex, una d’elles s’ha graduat precisament a l’Escola de la Policia Nacional d’Àvila. S’espera que siguin ja més de 10.000 efectius d’aquí a cinc anys. Cepol, l’Escola de Policia amb seu a Budapest està formant els seus comandaments, Europol supera els 2.000 efectius i sobretot, tota la informació policial i de seguretat es gestionarà per Eu-Lisa, i no pels estats. D’això que aquesta llei orgànica, la 7/2021, en realitat, sigui una estandardització europea de qualitat i seguretat de les dades policials. Però arriba aquest nou control a molt més: també s’han cedit els antecedents penals, control d’avions i passatgers, Visats, asil, armes, i fins contenidors i motors d’embarcacions, vehicles i aeronaus. Això sense comptar amb la informació concentrada de caràcter econòmic i bancari Però la felicitat no és completa; ara que tenim Llei Orgànica, al legislador se li ha oblidat que, des del 2016 al 2021 ha plogut molt i la versió que hem aprovat no és la que seria actualitzada, en estar modificada la Directiva, entre altres, per la també Directiva 2019 / 1937 de whistleblowers, de la qual ja n’hem parlat. Totes les institucions públiques, i les policies també, hauran de comptar amb bústies de denúncia gestionades independentment per poder complir amb les directives i reglaments i l’últim dia de termini és el 26 d’octubre de 2021. Per dir-ho d’una manera succinta. Qualsevol organització de policia, per complir la Llei, d’entrada, ha de comptar amb l’informe de compliment positiu del DPD, l’auditoria biennal obligatòria i la bústia de denúncies. Qualsevol ajuntament, encara sense policia que tingui una càmera, també. Bé, i pensar que s’ha acabat la gestió de fitxers sense control europeu. El joc de la seguretat acaba de començar a Europa.