Vés al contingut

Interins, un cop de matxet al Suprem


El primer que hem de dir, és que, les sentències que emeten els tribunals europeus, el TJUE i el Tribunal General, no s’assemblen, en res, a les sentències que estem acostumats a veure a Espanya; són diferents tant en el fons, com en la forma, ja que, per exemple, tots els paràgrafs estan numerats, no hi ha frases subordinades i les frases no tenen més de deus línies. Davant d’una qüestió prejudicial, el tribunal només pot respondre al contingut de les preguntes que el tribunal nacional ha efectuat, no altres. No és una nova instància, ni valora la prova d’un cas determinat. És una prejudicialitat, i per això no val interposar-la a la fi del procediment, com seria el recurs al TEDH.

En el cas que ens ocupa, la de la sentència de data de 3 de juny de 2021 de l’assumpte C-726/19 responent a preguntes prejudicials del Tribunal Superior de Justícia de MADRID, podem deduir:
Primer.- El TJUE declara de forma clara que la jurisprudència del nostre Tribunal Suprem, no és d’acord amb la Directiva europea, ni tampoc ho és amb la mateixa jurisprudència del TJUE, incomplint, aquest, el Tribunal Suprem, flagrantment l’Art. 4 bis LOPJ.

Pel que li pregunta el Tribunal Superior de Justícia de Madrid és pel cas de la sentència de Tribunal Suprem Espanyol de data 26 de setembre de 2018. La jurisprudència de Tribunal Suprem manté que, no només en la seva sentència de 26 de setembre de 2018, sinó altres recents i en el mateix sentit, que neguen que existeix abús, quan hi ha un sol contracte, i es declaren, “totes” les sentències com contràries a la jurisprudència europea i a la clàusula 5a de la Directiva 1999/70 CE.

La jurisprudència de Tribunal Suprem, ni de cap tribunal espanyol, fins i tot el constitucional, no és aplicable si aquesta incompleix les sentències del TJUE i el Dret europeu.

Segon.- Les respostes a les qüestions plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Sala Social, confirmen el veredicte de les qüestions contingudes en l’anterior sentència del TJUE de 19 de març de 2020, i per això, aquesta última sentència europea és plenament aplicable. Es torna a concloure, de nou, que un procés selectiu dins dels terminis legals pot ser una mesura adequada, però quan no es garanteix el compliment d’aquests terminis, ni que efectivament s’organitzi, no pot ser una mesura adequada per prevenir l’abús; i considera que la declaració d’indefinit no fix en principi si podria ser una solució, però el tribunal no considera que ho sigui per la inexistència d’aquestes mesures. Senzillament es perpetua l’abús.

Tercer.- Els arguments i fonamentacions de les demandes i reclamacions del personal temporal en situació d’abús de les administracions públiques, segueixen intactes, jurídicament validades; amb clara advertència del TJUE d’aplicació de la solució Gondomar i que, si s’escau la indemnització com a solució a l’abús no seria en cap cas la indemnització de 20 dies.

Quart.- En l’última de les consideracions, la sentència, desmunta especialment la idea que la situació de crisi de 2008, no és raó per al manteniment i haver provocat les situacions d’abús. De manera contundent conclou que la crisi econòmica de l’any 2008, no pot servir de justificació per anul·lar o restringir la protecció de què gaudeixen els treballadors amb contracte de durada determinada, ni la inexistència en el dret nacional, de mesures destinades a prevenir i sancionar la seva utilització abusiva.

Cinquè.- Com a consideració política es desarmen els plantejaments malintencionats del poder legislatiu, basats en fonaments jurisprudencials, havent de servir aquesta sentència com a últim avís a una solució immediata d’estabilització i consolidació, dels empleats públics temporals en situació d’abús. És un clar avís del fet que els magistrats del Suprem, a partir d’aquest moment, podran de respondre per prevaricadors.

He d’agrair el treball continu dels amics d‘OriginLex, Beatriz González, Haidé Costa i Fruitós Richarte, que són els que, de veritat, més saben del tema.

Però a més, hi ha un “encàrrec” als jutges i magistrats espanyols. Qualsevol tribunal, en qualsevol matèria, ha de tenir per prevalent de Dret de la unió, i és tasca del tribunal examinar en cada cas, encara que la jurisprudència digui el contrari, i la no adopció de mesures per prevenir l’abús, genera responsabilitat o sigui indemnització.

Europa que ja no para.