EspañolLa Constitució Espanyola, en el seu article 147, assenyala que els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma i l’Estat els reconeixerà i empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic. Doncs bé, com el tema del Dret a l’Habitatge, és una altra broma de mal gust.
Els explico. L’entrada d’Espanya a la Unió Europea ha provocat una veritable revolució respecte a les competències que cada comunitat autònoma té transferides i la validesa jurídica d’aquestes.
Quan es va dissenyar la Constitució Espanyola es van determinar tres nivells de competències: estatal, autonòmic i local. Es van cedir les competències, per exemple, en matèria de seguretat, Codi Civil (Euskadi i Catalunya), educació, sanitat, habitatge, etc. No obstant això, des de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea s’han anat transferint a la UE bona part d’aquestes competències, és a dir, sobirania que havien estat traspassades prèviament a les comunitats autònomes van ser “revenudes” a Europa.
I és que tenim una gran part de competències en els nostres estatuts d’autonomia que ara són competències europees i, per tant, ens trobem davant calaixos buits i si insisteixen, contraris a la legislació europea.
A Espanya s’estan fent lleis als parlaments autonòmics perfectament contràries al Dret de la Unió que, recordem, és prevalent sobre qualsevol marc legislatiu i jurídic de qualsevol país membre. Si s’aplica el Dret de la UE, com s’ha de fer, el que estan caducs i obsolets són els estatuts d’autonomia, i també la constitució que els empara. Pura façana doncs.
Cada vegada que Espanya ha cedit una part de la seva sobirania, encara que s’hagi realitzat la transposició corresponent a les lleis espanyoles, no s’ha fet la modificació corresponent de les normes autonòmiques. No s’han implementat aquests canvis en aquells ordenaments que tenien competències sobre una sobirania que ja no és espanyola.
Tots els estatuts d’autonomia estan desactivats per la via dels fets. És a dir, que les lleis europees s’han anat superposant sense que a Espanya s’hagi fet una supervisió de com es troben tots els ordenaments jurídics vigents, Estatuts d’Autonomia inclosos. Són producte, per deixar-ho clar d’una època que comptava en pessetes.
El problema s’ha visibilitzat quan el Govern ha comunicat a la UE que pretenia reformar la Llei de Propietat Horitzontal perquè les comunitats de veïns puguin sol·licitar finançament o accedir als fons europeus per a poder escometre obres per millorar l’eficiència energètica dels edificis.
Segons el Pla de Recuperació presentat a la Comissió Europea, el Govern impulsarà «l’aprovació de mesures normatives específiques, entre les quals es pot citar la reforma de la Llei de Propietat Horitzontal, per millorar les possibilitats d’accés al finançament».
No obstant això, les competències sobre aquest tema estan transferides a les comunitats com Euskadi, Navarra, València, Aragó, Andalusia i Catalunya que podrien no aplicar aquestes reformes. I és que bona part del Dret civil és una sobirania ja cedida a Europa, i l’Estat espanyol, com els bons estafadors, ha venut tres vegades la porta d’Alcalà. I aquí l’únic propietari per la prevalença del Dret de la Unió és Europa, ni Espanya, ni la Comunitat ni l’ajuntament.
L’ordre constitucional està en dubte per la seva manca d’actualització.
És una burla més, doncs, dels que es diuen a si mateixos constitucionalistes amb la complicitat de les elits autonòmiques. Tot l’engranatge democràtic d’Espanya, per la manca d’anàlisi de la realitat jurídica, es podria assegurar que està funcionant basant-se en un ordenament legal obsolet i sense vigència.
Encara que l’Estat espanyol es mostri de cara a la ciutadania com europeista, la veritat és que, pel que fa a la transposició i implementació de les lleis europees, som l’estat més incomplidor. Ho estem veient amb les multes que no para de rebre Espanya per no transposar a temps les directives europees i, fins i tot, encara que hagin estat incorporades a l’ordenament jurídic, s’obstina en el seu incompliment amb la complicitat dels jutges.
Segons el mateix govern, Espanya té més de 150 procediments d’incompliment permanentment vius, amb sancions que ascendeixen, que ens costen, milions d’euros cada mes. I no és cosa només del govern actual: Els anteriors governs del partit Popular, van multiplicar per cinc els procediments que va deixar en Govern Zapatero.
Crec que la Bíblia els defineix com a sepulcres blanquejats, Europeus això sí.